voltà an piémontais da Silvio Einaudi
dal “Musicalbrandé”, n. 20 dicembre 1963
Dante e Virgilio discendono dal primo al secondo cerchio e sull’entrata vedono Minosse che, avvolgendo la coda intorno al suo corpo mostruoso, indica in quale cerchio l’anima dannata debba scendere per iniziare la sua punizione.
Minosse non vuole lasciar passare Dante ma Virgilio gli raccomanda di non opporsi al volere divino. Superato Minosse i due poeti si inoltrano nel secondo cerchio: qui, travolti da una violenta bufera, si trovano i lussuriosi, tutti morti di morte violenta, per mano propria od altrui, a causa dell’amore cui non seppero resistere con la ragione.
Dante parla con Francesca da Rimini e ode da lei la storia del suo infelice amore. Vinto da pietà cade svenuto a terra.
1. Parej son calà giù dal Limbo pasi
ant lë scond sercc, che men ë-spassi a sengia1
e tanto pì dolor, che etern a crija.
2. Lì a-i stà Minòss orend e ij dent argrigna2;
esàmina le colpe da ’n s’l’intrada,
giudica e manda conforma a anviron-a3.
3. I dijo che quandi l’anima falìa
a-j ven dëdnans, chila as confessa tuta:
e col intenditor dij pecà nòstri
4. a ved qual leu dl’Infern a fa për chila:
s’antornia4 con la coa tante vòlte
për vàire gradi a veul che an giù l’abìmo5:
5. Sempre davanti a chiel a-i në stà tante,
van torn për torn ognidun-a al giudissi,
a dijo, a scoto: e giù ant l’abiss ch’j’angorsa6!
6. «O ti che it ven-e al doloros ospissi»,
l’ha dit Minòss à mi quand l’ha vëdume,
lassand l’afé dël sò tremend ufissi,
7. «guarda com t’intre e ’d chi l’has tanta fiusa:
ch’a t’antrapa peui nen l’ampleur7 dl’intrada!»
E la mia guida a dis: «Përchè mai ’t crie?
8. E-strompie8 nen la stra che ’l cel comanda:
as veul parej lassù doa ch’as peul fesse
tut lòn ch’a veul, e fa pa pi ‘d domande.»
9. Ora a comenso le dolente nòte
a fesse sente; i son rivà giumai
là andoa motoben ëd pior am frapa.
10. Son vnù ant un leugh ëd ténebre e paùra,
e ch’a ula9 coma ’l mar quand ven l’orissi
e le onde son batùe da ’d vent contrari.
11. La tormenta infernal, che mai s’apàsia10,
men-a jë spìrit con la soa rapin-a,
an voltàndje e an batèndje a-j dà ’d molestia.
12. Quand rivo dnans a la sbugià11 sarvaja,
bel e lì ij braj12, ij pior e la lamenta
s-ciòpo e bëstëmmio la virtù divin-a.
13. I l’hai capì che a un torment ëd sa fàita
a son danà ij pecator carnaj,
che la rason sotmëtto a ògni caprissi.
14. E come jë stornej sì an pòrto le ale
ant ël temp frèid, tuti sarà ant un vòli,
così col vent përdù jë spìrit empi
15. për dsà e për dlà, da ’n sù, da ‘n giù a-j men-a;
gnun-a speransa ch’a-j confòrta mai
nen mach d’arpòs, ma gnanca ’d minor pen-a.
16. E come le gru van cantand soe plente13,
fasend për l’aria na filera longa,
così i l’hai vist a vnì vers mi, crijanda,
17. dle ombre frandà14 da cl’oragan an ronda:
për lò i l’hai dit: «Maestro, chi a son cole
gent che ’l vent nèir così furios castìa?»
18. «La prima ’d coj-là dont15 it veus dle neuve
savèj da mi» – l’ha dime chiel anlora,
«l’é stàita imperatris ëd vàire rasse.
19. Al vissi dla lussuria tan l’é asdasse16,
ch’l’ha dësbandì17 për lege ògni spërvëzzo18
për fé tase ’l rimpròcc ch’a la vessava.
20. A l’é Semiramìs, che, an dis la stòria,
l’é vnùa dòp Nino e l’era la soa sposa:
l’ha tnù la tèra che ’l Soldan a guerna.
21. L’àutra a l’é cola ch’l’ha tradì pr’Enea
la sënner ëd Sicheo e l’é massasse;
peui a-i é Cleopatràs lussuriosa.
22. Varda Parìs, Tristan»; e pì ’d mila ombre
am mostrava co’ ’l dil, e a nominava,
ch’l’avìo pr’amor abandonà la vita.
23. Dòp ch’l’hai sentù dal mè dotor e duca
fé ’l nòm dij sivalié e dle dòne antiche,
pietà l’ha piame, e quasi ch’i svenìa.
24. L’hai comensà: «Poeta, volontera
i parlerìa a coi doi ch’a van ansema
e a smijo ant ël vent così leger trascore».
25. E chiel a mi: «’T vëdras quandi pì a ramba
saran a noi; e anlor ti ciamje e prega
për col amor ch’a-j men-a, e vniran dun-a».
26. Tòst che ’l turbìj ancontra a noi a-j piega
i ciamo: «O ànime ant l’afann përdùe,
vnì sì a parlé con noi, se gnun vlo nega!»
27. Me’ ’d colombe, ciamà dal desideri,
con l’ale duverte e fërme al nì, ch’a-j speta,
ven-o për l’aria com la veuja a-j pòrta,
28. taj son surtì dla turba, doa a-i é Dido,
vers noi vnisend a travers dl’aria trista,
tan fòrt l’é stàit me crij d’amor e ’d pen-a.
29. «O animal ëd cheur e ’d bela grassia,
che visitand it vas për l’aria scura
noi ch’l’oma bagnà ’d sangh la tèra tuta,
30. se ’l rè dël mond an fussa amis ancora
noi pregherìo chiel për la toa chiete,
dé ch’l’has pietà dël mal pervèrs che an toca.
31. Ëd lòn ch’av pias parlé e ch’av pias ëd sente
noi vë scotroma e i parleroma a voi,
mentre che ’l vent, come adess fa, an dà réchie.
32. Së stend la tèra doa i son nassùa
an sla marin-a doa ’l Pò largh a cala
pr’avèj pas con ij fium ch’a cheuj për via
33. Amor, che un cheur gentil d’incanto a anciarma
l’ha pià ës-sì19 dla bela mia përson-a
ch’a l’han rancame; e ’l meud m’ofend ancora.
34. Amor, ch’a veul che chi l’é amà amor renda,
l’ha piame così fòrt ëd la soa blëssa,
che, come it vëdde, am lassa nen ancora.
35. Amor l’ha mnane ansem a na mòrt sola:
Cain-a atend chi n’ha rubà la vita.»
Coste paròle lor a l’han dressane20.
36. Quand l’hai sentù cole anime ferìe,
i l’hai bassà la facia, a chin stasenda
fin che ’l poeta m’a dmandà: «Cò ’t pense?»
37. Quand l’hai podù rësponde, «Ohimì!» l’hai dije
«che ’d doss pensé, che ’d lànguid desideri
l’ha mnà sti doi al doloros passagi!»
38. Peui son dressame a lor, e mi i parlava
an prinsipiand: «Fransèsca, ij tò martiri
fin a le lerme am fan pietos e am crussio21.
39. Ma dime: al temp dij mut sospir ëd giòja,
për còsa e come amor l’ha përmëtuve
ëd dëscurvì ant ël dubi vòstre anvìje22?»
40. E chila a mi: «Pa gnun dolor che a crasa23
’d pì che arcordesse dël boneur ant l’ora
ëd la miseria: ël tò dotor peul dilo.
41. Ma se ’d conòsse a fons la rason prima
ëd la nòstra passion l’has tanta veuja,
farai come chi a pianz e ansema a parla.
42. Noi lesìo un di për nòstr solass24 la stòria
ëd Lanssialòt me’ amor a l’ha sesilo25:
j’ero tut soj e pa un sospet l’avìo.
43. Për pì ’d na vira ancontré j’euj l’ha fane
e a l’ha rendune spali26 dla letura;
ma un sol l’é stàit ël ponto ch’l’ha vinciume.
44. Quand i l’oma lesù che ’l rient visagi27
l’era basà da un doss galan parìa28,
cost-sì che mai da mi a podran divide,
45. tërmoland tut la boca l’ha basame.
Galiòt l’é stàit ël lìber, chi l’ha scritlo.
Col dì s’é fërmà lì la gòj dël lese.»
46. Mentre che l’un d’jë spìrit sòn disìa,
l’autr a piorava, tan che për la pen-a
mi i son svenù come se mi i muirèissa;
47. e i son drocà come un còrp mòrt a dròca.
1. Sengé: racchiudere; legare con cinghia
2. Argrigné: digrignare i denti
3. Anviron-é: circondare, cingere
4. Antornié: attorniare
5. Abimé: inabissare, sprofondare
6. Angorsé: ingozzare, inghiottire
7. Ampleur: ampiezza, larghezza
8. E-strompé, strompé: troncare, mozzare, impedire
9. Ulé, uché: guaire dei cani, ululare
10. S’apàsia, apasiesse, pasiesse: calmarsi
11. Sbugià: baratro, burrone, frana
12. Braj: grido, urlo
13. Plenta: lamento
14. Frandé: scagliare con violenza
15. Dont: di cui
16. Asdesse: dedicarsi
17. Dësbandì: togliere un divieto, schiudere, sbocciare
18. Spërvëzzo, vëzzo: voglia
19. Ës-sì: costui
20. Dressé: indirizzare
21. Crussié: crucciare, affliggere
22. Anvìja: desiderio, voglia
23. Crasé: schiacciare, opprimere
24. Solass: diletto, svago
25. Sesì: afferrare, prendere con forza
26. Spali: pallido
27. Visagi: volto
28. Parìa: così