Home RUBRICHE NIVOLE Quando non c’era il coronavirus e la gente andava a spasso…

Quando non c’era il coronavirus e la gente andava a spasso…

0

Giacinto Buniva (1794-1853), capo ufficio alla Segreteria del Debito Pubblico, apprezzato funzionano regio, partecipò alla polemica su Dòira Gròssa in risposta al Pansoya (vedi numero di marzo u.s. di Cose Nostre)

Spirito più aperto e liberaleggiante, non deprecava il movimento e al contrario del Pansoya amava il traffico, il commercio, indici di progresso e di benessere cittadino.

Nell’ambito della “polemica su Dòira Gròssa” riportiamo parte della sua Canson piemontèisa su Dòira Gròssa vers mesdì – parodìa a Dòira Gròssa ant l’ambrunì, in cui – oltre agli elementi della polemica vita dal punto di vista del poeta – rileviamo anche una sorta di “proto-pubblicità”,  per varie attività commerciali della via, citate col nome dei loro proprietari.

Dòira Gròssa vers mesdì-Parodìa a Dòira Gròssa ant l’ambrunì

1 Dòira Gròssa a vista d’euj
as prolonga an simetrìa
quasi quasi longa un mija
riquadrà con ’d bej pogeuj:
Al prinsipi, un gran palass1
fà ciamé al viagiator:
chi l’é stane ’l gran autor?
chi l’ha fàit cola faciada? […]

2 Anfiloma Dòira Gròssa…
foma prest che a l’é mesdì;
cost’é l’ora che ij sturd2
as i-i pòrto a bambliné.3
Veule feve decroté4?
Lì i-é sùbit un artista
che av ritrata a prima vista
le doi ponte dij stivaj. […]

3 Ven-la l’ora dl’estrassion
Eve ’d vòlte giugà ’l lòt?
Bele lì… vzin a Bedòt
sèi servì d’un ambo dobi.
É-ve forse mal al cheur?
Sé-ve lànguid e mes rot?
A doi pass a-i é ’l vermot…
vòlte lì… a ca d’Armandi5.

4 Sé-ve ancor sentimental?
Na riceta pr’ij vapor
treuve sùbit da Pastor
bele a plof6, e ben condìa.
Torné sota ant la contrà,
le richësse guardé bin;
le boteghe, boteghin,
tùit ij banch e le cavagne;

5 ij negòssi a l’ingròss
dle pomade për le dame,
e j’essense për le fame7
cuj ’d Paris8… e pupe finte…
Venta vëdde peui j’ebreo
guardé an sù, gavesse j’euj,
a ulé, për ciapé ij fieuj,
«nin da vendi?… fé contrat?9»

6 Che tablò10, che bela vista
fà peu’ mai la Dòira Gròssa!
J’un a pé, j’àutri an caròssa,
a caval, an tilbury11,
an cadrega12, su carton,
a la fnestra a fé babòja13,
(d’àutri sot a dije “giòja!”)…
quante còse an moviment!

7 Quante bele, quante mame,
’d sartoirëtte, ’d madamin,
i-é dij fra, ’d bust e cotin,
’d militar e d’impiegati…
D’ògni spece ’d rassa uman-a,
’d servitor e ’d cusinere…
fin-a ’d gent a doe cere
son ’d servissi an Dòira Gròssa! […]

8 Vers mesdì j’ancontre ’d fieuj
che as në seurto da le scòle;
venta vëddje aussé le sòle
për giughé la cirimela!
Lë sgnorin-e caprissiose
treuvo tut fin-a ant un et14,
dij caplin e caplinet,
fin dë scarpe pr’ij sò pé.

9 Lì le fròle, lì le fior,
lì le trìfole a së treuva.
L’é bin mej che a Pòrta Neuva,
Pòrta ’d Pò, Pòrta Palass!
Da Bajan la cicolata,
da Solar ij bon sorbèt,
da Zanòt ij bei bonèt,
da Ricard le draparìe… […]

10 Ij quarté son peui magnìfich!
Circondà da ’d vivandere,
ma che taje! ma che cere!
(Da combate a l’arma bianca!).
I-é la Gulia peui ancora.
(Meridian dël Becarìa)15.
Òh, sì sì che i në dirìa
se i fuss poeta patentà!

11 Òh, s’j’avèissa ’l don ’d Pansòja16
’d ben scrive an nòst dialèt
i scaprìa da ant ël let
për difende Dòira Gròssa.
I son giù, i perdo ’l fià!
Sì finiss la mia protesta,
sensa gambe e sensa testa.
Che poesìa sgangarà!

12 Basta dì ch’né vers, né rima
son mai stàit ij me parent…
Mi antant son inocent…
I-j dagh tut a la giustissia.
Pur che a-j fasa sò process,
che a-j condana a stopé ’d bise,
o passé për le camise:
l’é pro dit, lassomla lì!

NOTE

1 Palazzo Madama, in piazza Castello al principio di Dora Grossa
2 Perditempo
3 Passeggiare oziosi
4 Dal francese décrotter: togliere il fango. Decroteur: lustrascarpe
5 Famoso liquorista del tempo
6 Pronta, mescolata
7 Francesismo: donne, signore.
8 Le imbottiture per “rinforzare” il posteriore delle signore eleganti. Lo stesso per l’altra immagine che chiude il verso
9 L’autore ironizza sul modo di parlare degli ebrei torinesi, che usavano le forme arcaiche “nin da vendi… fé contrat” per quelle cittadine “nen (niente) da vende… feve ’n contrat?”
10 Quadro
11 Calessino a due ruote e due posti, scoperto e senza sportelli
12 Sorta di portantina
13 Far capolino, guardare di nascosto, spiare
14 Nulla, cosa da poco. Nel nostro contesto vale “fin nelle cose minime”
15 Il meridiano di Torino (il Gradus Taurinensis) misurato da Giovanni Battista Beccaria; ancor oggi è visibile l’obelisco, in piazza Statuto, proprio dove comincia Dora Grossa.
16 Allusione ironica al suo “avversario” Pansòja nella “polemica su Dòira Gròssa”

Nessun commento

LASCIA UN COMMENTO

Per favore inserisci il tuo commento!
Per favore inserisci il tuo nome qui

Exit mobile version