Vittorio Bersezio nacque a Peveragno, in provincia di Cuneo, il 22 marzo del 1828. Morì a Torino il 30 gennaio del 1900).
Laureato in legge a soli 19 anni (!), non esercitò mai la professione di avvocato ma fu scrittore, giornalista e deputato italiano.
Oggi lo ricordiamo, a cento novant’anni dalla nascita, per la sua commedia Le miserie ‘d monsù Travet che andò in scena il 4 aprile del 1863.
Monsù Travèt calcò i palcoscenici di tutta la penisola e fu tradotto in italiano, in veneziano, in tedesco.
Dopo il Travèt il Bersezio diede al teatro in piemontese una ventina di commedie, fra le quali: Ël gieugh ëd borsa, La violensa a l’ha sempre tòrt, Ël vendicativ, Cassa a la dòte, Ij butamal, Un pugn sul capel, fino all’ultima, nel 1882, Bastian Contrari.
Da MONSÙ TRAVET riportiamo il finale dell’Atto Quarto.
A Travèt è stato annunciato che per punizione (immeritata, perché dovuta alle male lingue dei colleghi Moton e Rusca e alla antipatia del Cap session che l’ha accusato ingiustamente di valersi delle grazie della moglie per guadagnarsi la protezione del Comendator, Cap division) sarà trasferito in Sicilia.
Travèt lentamente si rende conto della situazione montata alle sue spalle e reagisce con la violenza dell’uomo d’onore calunniato.
IV AT – SENA 10a
TRAV. (a cor ancontra ‘l cap-session e a lo ciapa për ‘l brass) A ariva giusta a temp. Ch’a ven-a sì, ch’am rësponda.
CAP. (un pò sburdì) Ehi! pian, monsù Travèt… Còsa falo? Còsa veul-lo? Chiel a l’é alterà… a l’é i dirìa… fòra ‘d chiel.
TRAV. Ch’a rësponda (vëdend Moton e Rusca a veulo andesne) Ch’a vado nen via lor: i veuj ch’a sento… Sì monsù Moton am ha dime, mach adess, un pò pi ciàira, un’ingiuria che chiel am ha dime cuverta mesora fa… Da già che chiel a l’é vnù, im la pijo nen con monsù Moton ch’a l’é mach sò portavos, ma i ven-o a ciameje dë spiegassion diretament a chiel.
CAP. Ch’a guarda coma ch’a parla, e còsa ch’a fa, monsù Travèt. Ch’a dësmentia nen ch’i son sò superior.
TRAV. Sì a-i é pi gnun superior, a-i é doi òmini dij quaj un a l’ha ofendù l’àutr gravement ant l’onor. Ch’a së spiega ciàir: quand ch’a l’ha parlame ‘d protession vërgognose a aludijlo a mi? Volijlo dì che sto pòver vej, ch’a travajava coma un màrtire për fé sò dover, a vendìa sò onor?
CAP. Ma… ch’a përmëtta…
TRAV. I veuj ch’a së spiega…
CAP. Oh! an fin dij cont, peui, ës chërdlo d’impon-me? A-i era na trësca evident…
TRAV. (con un crij ‘d rabia) Ah! na trësca!
CAP. E mi…
TRAV. (con un eclà 1) E chiel a l’é un busiard.
CAP. Monsù Travèt!
TRAV. Ij lo ripeto: un busiard.
CAP. Ch’a guarda che sta paròla a-j costrà car.
TRAV. Ch’am costa lòn ch’a veul… J’eu soportà tut fin adess: j’eu sempre chinà la testa e piegà la schin-a e lor a l’han chërdù ch’a fussa përmess feje ògni sòrt d’ tòrt a sto pòver diav ch’a l’avìa gnune manere ‘d difendse… Fin ch’a l’han mach ofendume ant l’interessi, ant l’amor pròpri, i son stàit ciuto, j’eu dit passiensa a tut… Sta paròla a l’era diventà me mòtto: passiensa!… Lor a l’han pensà ‘d podèjme a dritura monté con ij pé a còl e scarpiseme e ofendme ant lòn che l’òm onest a l’ha ‘d pì sacro: l’onor… Ma lolì no ch’i lo sopòrto pi nen për Dio! E i ven-o a dije che me onor a val ‘d pi che ‘l sò, adulator con ij potent, insolent con ij déboj, vil e miserabil ch’a n’é un!
CAP. Monsù…
TRAV. E i dijo ch’a l’è un mentitor, ch’a l’è un caluniator, e ch’a l’è un balòss. (Socrolandlo).
CAP. Eh! Agiut… Sgnori… Ch’am tiro via sto mat… ch’a ciamo j’ussié… ch’a lo fasso buté fòra dla pòrta.
BARBARÒT (amis ëd Travèt) Se quaidun a ven a toché mach con un dil monsù Travèt, mi i vòlo adòss con sta cana. (I perdo sicura l’impiegh, ma a-j fa gnente).
TRAV. Ch’a l’abia nen paùra… Adess ch’j eu dije soe bon-e vrità, i lo lasso andé.
CAP. (a cor prest vers soa stansa: quand ch’a l’é sla pòrta as vòlta) Monsù Travèt, ch’a ven-a pura gnanca pi a buté ij sò pé sì andrinta… I vad dë sto pass a fene rapòrt a chi di dovere… Chiel a peul consideresse coma destituì da sto moment. (Via).
TRAV. Destituì! Destituì!… E ben, passiensa! Mej lòn che lassesse disonoré… J’andreu a ciamé la limosina. (A tomba stà avsin a la scrivanìa. Giù ‘l sipari).
- Eclà: Scoppio, rumore, strepito.