Giuseppe Lazzarone di Asti (soprannome Menin Pippo), era nato il 4 marzo 1903 ed è morto il 10 agosto 1970.
Ragioniere, pubblicista, scrittore moderno, ricco di interessi umani, buon interprete della vita delle sue terre, aspre e faticose, alle quali è sempre rimasto intimamente legato. Molto espressivo nei suoi componimenti in dialetto astigiano: ma la venatura monferrina conferisce anche alle sue scritture in piemontese una sapida originalità. Prosatore sicuro, poeta genuino. Una delle migliori presenze nella letteratura piemontese moderna. Ha guadagnato numerosi premi in diversi concorsi regionali. Unica raccolta: An Ast, sonetti in lingua e in vernacolo (Asti, 1957).
LE COSSE
Coj ch’a ven-o a troveme ‘nt mè giardin,
sburdisso a vëdde an leu dla melia an pan-e
o dl’uva a rapp, le cosse a pendojin 1
come ‘d tante lanterne venessian-e.
Cosse, cossòt, cossèt e cossëtin
faite a fons, a capel, a damigian-e,
a bòcia. Rosse, brun-e, canarin,
pognà, bodènfie 2, grotolùe, pian-e.
Mi na deuvro quèich d’un-a a ten-je ‘l vin,
sëcca, sveuidà, ma ‘mbaronaje ansema
le àutre a marso an fond al magasin.
Gnun ch’a-j piaso, nì ‘n mnestra nì ‘n pitansa
Ma se t’a-j varde ben son pro l’emblema
e l’ilusion borghèisa dla fiolansa.
1 Ciondolo
2 Gonfie
VEUJO CANTELA
Con la vos ‘d me pais, rudia e servaja,
veujo cantela, st’ora ‘d primavera.
Da l’àut al bass, dal brich a la risera,
dal giassé al pian, dal fium a la boscaja.
Dal vèj castel, da la cesëtta ‘d pera,
dal palass d’òr, da la caban-a ‘d paja,
giumai i’é ij trèi color d’una bandiera
sola ch’a lus, ch’a rij e ch’a sventaja.
Da Ti, me cit Piemont, da la toa branca,
1’é fiorìa sta comëtta matinera
sta gòj ‘d gropesse, luminosa e franca.
Bele se peui – oh! adess në smija pa vera –
forse a-i sarà, da sì sent ani, ò gnanca,
col ch’as batrà për ritorné an darera.
RATEVOLÒIRE
Frèide ratevolòire 1 sensa deuit,
grop nèir e rèid sospèis a la travà,
scheur ‘d mie pòvre paùre da masnà,
maleur ch’a pend e a svolastrà staneuit
trabucanda 2 ‘nt un vòl bòrgno e dësdeuit
antorn ai lum pi déboj dla sità
– malincòniche stèile dëstanà
da vòst seugn sensa gòj e grev e veuid -,
mi, parèj ‘d voi, sota ‘1cuvercc ‘d mia stansa
gropà ‘nt un seugn che nì ‘m tarten nì ‘m possa,
schinfianda 3 ‘1mond, spërzianda 4 la speransa,
ant mè cheur scars ëd sangh ten-o da cont,
dagià ch’am bruso a mia stèila barossa,
le lontananse bleuve dj’orisont.
1 Pipistrelli
2 Barcollare, traballare, inciampare
3 Guardando con schifo
4 Disprezzando
DONCA LA VITA A VIV
I tornerai.
Ma canteran pa pu dzora ëd mi
le feuje dl’albra carolin-a.
Rëseda 1 e menta saran d’bon odor dësmentià,
la menta dël temp dël biròcc
dasiant për la conca dle valade,
gasijé 2 dapara, doa a bërbòta ‘l coco.
I vado con la testa a pendojin
për lë s-ciass, al busson che i sai mi
figurandme spin-e mòrte
vërtoj 3 e forure dë spin-e.
Al contrari i’é un nì pen-a dës-ciòs 4
sinch testin-e tërmolante
sinch fiorin-e giaunëtte spalancaje.
Donca la Vita a viv,
donca la Vita a dura
dëdlà dal ciman dle ca
che a s’aussa gris atorna
al rovèj 5 d’mia gioventura.
Donca la Vita a viv
bele se mi am lassa andaré,
forësté d’mia tèra
a ringreté le ciaramele 6 dla boscaja.
Col vent dësdeuit
l’ha ramassà lontan le randonin-e 7
Fin-a ‘l rojon 8 camolà dël mulin
l’é a tòch, parèj, ambaronà ‘ns la riva,
e ‘nt l’eva torbia e barossa
a specia pu nen soa grand’ala ferìa.
I tornerai antërdoà 9
che an leu d’l’invern sarà posasse
për tèra un vòl ëd colombin-e bianche
E la sèira anviscrà soa stèila bleuva.
1 Erba officinale
2 Bosco di acacie
3 Involto di cose messe assieme
4 Dove sono appena nati i piccoli
5 Roveto
6 Chiacchiere, bisbiglio
7 Rondoline
8 Grande ruota del mulino
9 Perplesso